Londres

La Carol Cosconero, una alumna de 3r d’Educació Infantil, va anar el quadrimestre passat al col·legi espanyol Vicente Cañada Blanch de Londres. Fa unes setmanes, doncs, va venir a la nostra classe a explicar-nos la seva pròpia experiència a aquesta escola.

El fundador d’aquesta escola va ser el propi Vicente Cañada al veure que hi havia molta gent provinent de Galicia i, per tant, espanyola. Com a curiositat, aquesta escola separa P3 i P4 en un edifici (que pertany al parlament anglès) i en un altre s’hi situa P5 fins a batxillerat (consell espanyol). L’escola, a més, té dues línies i mitja.

Les llengües vehiculars de l’escola són l’anglès i l’espanyol, però molts dels seus alumnes també en saben parlar d’altres, com gallec, portuguès, chinès, etc. ja que provenen de families mixtes, on el pare és anglès i la mare no.

A P5, es donen 5 hores de classe en anglès a la setmana, incrementant-les a mesura que es va passant de curs. Aconsegueixen, doncs, una escola bilingüe de forma natural, on primer s’ensenya castellà ja que l’anglès, pel context on viuen, ja l’aprenen. En aquest curs, la metodologia que s’utilitza és el treball per projectes. No treballen amb fitxes, sinó que els nens disposen de fulls en blanc i així fonamenten la creativitat i el desenvolupament, punt important en els infants.

Crida l’atenció, també, que duen a terme un ensenyament no basat en la lectoescriptura però treballen tots els aspectes importants (plàstica, psicomotricitat, pensament raonat, joc lliure, etc.).

En quant a llenguatge, consideren molt important llegir molt als nens, l’hora del conte i desenvolupar la seva capacitat expressiva. Com en altres casos, referent a la lectura, els nens reconeixen la paraula que la mestra escrivia a la pissarra. D’aquesta manera, doncs, els nens van llegint mentre que la mestra repeteix els fonemes i així poden anar relacionant la grafia amb el seu fonema.

D’altra banda, referent a l’escriptura, els nens copien el que la mestra ha escrit a la pissarra i realitzen també activitats prèvies. Aquestes, però, no son amb fitxes perquè sinó contextualitzen, així que realitzen activitats més vivencials.

En resum i com a conclusions d’aquesta experiència de la nostra companya, podriem dir que potencien l’aprenentatge significatiu i entre iguals, potencien activitats manipulatives, programen de lo concret a lo general, potencien molt la memòria (amb activitats com “Cuento de la sopa, palabra màgica”) i l’autoestima. Consideren important, també, les rutines i els hàbits d’autonomia i límits i animar als infants a la lectura.